Avui he dibuixat l’àvia viatjant per l’espai en una nau amb forma de truita de patates, com les que fa ella. A sota li he fet quatre motors que són croquetes de pollastre, i als costats unes ales fetes amb dos canelons. Ella hi va al damunt vestida d’astronauta. He anat a la cuina a ensenyar-li el dibuix i li he regalat. Li ha agradat molt, i m’ha fet dos petons dels seus, tant forts que et deixen estabornit. M’ha dit que aquest dibuix se’l penjarà a la seva habitació, al costat de la foto de l’avi que al cel sigui, que jo no sé per què ella sempre li diu així, “que al cel sigui”, si el papa diu que l’avi es deia Jaume i que era policia, però és igual.
La mama i l’àvia s’han tornat a barallar. Quan ha arribat el papa els ha dit a totes dues que n’està fins als no sé el què, i s’ha posat a llegir el diari. Elles s’han passat tot el sopar fent-se morros. Jo he dibuixat una batalla del temps de Napoleó, amb els soldats molt ben vestits i amb cavalls i canons, però sense avions, per que encara no s’havien inventat.
L’àvia s’ha tornat a deixar el gas de la cuina encès. El papa, li ha dit que a veure si un dia sortirem tots volant, i ella li ha dit que una badada la pot tenir qualsevol. Llavors la mama s’hi ha ficat i ha dit que ja és la tercera vegada, i que la setmana passada es va deixar el congelador obert i es va fer malbé el peix i unes gambes, i que va haver de llençar-ho tot. Llavors l’àvia ha plorat una mica i el papa li ha dit que no passa res, que no té importància.
Però a la nit he sentit que els papes es discutien a la seva habitació i que parlaven de l’àvia. Com que no podia adormir-me, m’he posat a dibuixar, i he fet un castell amb vampirs i homes llop, i un esquelet que m’ha quedat molt bé.
Ara estic amb l’àvia en una estació de trens molt gran. Aquest matí, quan ella em portava al cole, no sé què li ha agafat que m’ha començat a dir Joan, com al papa, i m’ha dit que havíem d’anar al seu poble, que és molt lluny. I jo li he dit que vale, per que a mi m’agrada molt més anar amb l’àvia on sigui que anar a l’escola, i hem agafat un taxi per anar a l’estació. Allí, hem pujat a un tren que ens ha portat fins a una altra ciutat. Ara, fa molta estona que estem esperant un altre tren, però a mi em sembla que l’àvia s’ha equivocat, i no sap quin hem d’agafar. I aquí estem, asseguts en un lloc on tothom va amb maletes amunt i avall. Ja és de nit, i jo estic fent un dibuix on hi surt un vaixell de passatgers que navega entre uns icebergs, però no hi xoca, per que el capità és l’àvia, i en sap molt, de navegar. Jo també hi surto, m’he dibuixat amb la meva samarreta del Barça que porta el nom d’en Xavi a l’esquena.
Torno a ser a casa. Quan l’àvia i jo érem a l’estació, han vingut dos policies, com l’avi Jaume. Li han dit a l’àvia que havíem d’anar tots dos amb ells, i l’àvia m’ha mirat i s’ha posat trista. Llavors m’ha abraçat i ha plorat.
Els papes estan molt enfadats amb l’àvia, sobretot la mama. M’han fet anar a la meva habitació, però he sentit com es discutien i li deien a l’àvia coses d’un lloc que li diuen residència, que es veu que és com un hospital, i l’àvia deia que no, i que no, i el papa li ha dit que demà mateix, ho vulgui o no ho vulgui. Després ja no sé què ha passat, per que m’ha vingut molta son i m’he quedat adormit.
L’àvia i jo estem tots dos asseguts a la vora del seu llit. Li he preguntat si anirà a l’hospital, i m’ha dit que no, que estigui tranquil. Que ella no em deixarà mai. Està rara i em torna a dir Joan. Ha tret de l’armari coses que guardava de l’avi Jaume. Hi ha un vestit de policia, però molt vell, i una gorra, i fins i tot una pistola que sembla de debò. L’àvia diu que l’avi la defensarà. Té la pistola a les mans, i va dient fluixet coses estranyes com “veniu, que us espero”.
Llavors m’he avorrit, i he dibuixat un monstre d’un altre planeta amb molts caps i moltes boques. I l’àvia, que és com un súper heroi, matant al monstre amb un canó que dispara truites de patates.
Jordi Fenosa
No hay comentarios:
Publicar un comentario