L’avia dels caramels

L’avia tenia uns caramels preparats a la butxaca, i estava una mica nerviosa: aquesta tarda, la seva neta venia per primer cop a la residencia. Era la neta mes gran, acabava de complir 8 anys.

L’avia es posà el xal sobre el vestit i s’assegué a la cadira esperant . A les 18h en punt la criden per altaveu: senyora Teresa, la seva família l’ espera a la sala de visites. Va ser idea de la seva filla:

-Quan la Maria compleixi vuit anys la portaré els dijous a visitar l’avia.

Des de Nadal que no la veia, havien passat gairebé 9 mesos .

De lluny estant veu a la seva filla. :

• Hola mama, et deixo aquí la Maria. Un petó, i se’n va, diria que una mica apresa.
• Maria, quin vestit tan bonic que portes!
• Si, avia, avui me l’ha posat la mare per venir a veure’t.
• Anem cap el jardí Maria, que t’agradarà .

L’avia l’agafa de la mà i li ensenya el jardí de la residencia. Esta ple de camins entre la gespa, i cada camí porta a un banc sota l’ombra d’un arbre diferent: una alzina, un roure, un pi.

- quin arbre t’agrada mes per anar a asseure’ns a sota?

-Doncs…, l’alzina avia.

Som-hi. Cap enllà se’n van,

-Jo m’assec al banc i tu Maria, a on vulguis.

-Pot ser damunt la gespa?

-Si, mira de no embrutar el vestit.

- Maria, vols que t’expliqui una historia de quan jo era petita com tu?

- Si, avia. La María mira expectant la seva avia. A mesura que el relat va avançant, els ulls de la Maria s’obren mes i mes de la emoció que li desperta. De vegades riu, d’altres obre la boca com badant ..es diria que li agrada.

Quan toquen les 19h, l’àvia sap que ha d’acabar la història.

- T’ha agradat?

- Si, molt, avia.

- Au, t’he portat uns caramels, i et vull fer una pregunta: que t’estimes mes, els caramels de l’avia o l’avia dels caramels?

- La Maria no entén la pegunta i respon: els caramels.

L’avia diu que no amb la cara però no parla mes, li posa els caramels a la ma i l’agafa de l’altra ma per sortir. Li fa dos petons a les dues galtes tan boniques de la Maria. Aquests petons son com un caramel per a l’avia, i sospirant es despedeix del pare de la Maria que ha vingut a recollir-la.

La setmana següent, l’avia esta molt enfeinada preparant la seva història. Revisqué coses en la seva memòria i treu els seus vells àlbums de fotos familiars i se’ls repassa per enèsima vegada.

Dijous rere dijous, arriba la Maria, tria l’arbre per asseure’s i l’avia li explica la seva història . Quan acaben, li dona els caramels i cada setmana la mateixa pregunta: que t’estimes mes, els caramels de l’avia o l’avia dels caramels?

De moment la Maria respon: els caramels. L’avia arruga una mica mes encara el front, però no diu res.

El curs esta a punt d’acabar, i amb el curs acabaran les visites dels dijous. Demà es l’últim dijous . L’avia gairebé no dorm en tota la nit de la pena que te. Ara comencen les vacances i no veurà la Maria fins d’aquí a 3 mesos.

La Maria tampoc dorm. No pot ni somiar amb les històries com li agrada fer. Se n’adona que ha agafat molt de carinyo per la seva avia i que la trobarà a faltar. Al sortir de l’escola , la Maria li demana a la seva mare que li compri uns caramels.

• Però, no te’n dona l’avia?
• Si, esclar... però com avui es l’últim dia no se si se’n recordarà.
• Quins vols?
• Aquests de mel,
• T’agrada a tu la mel?
• Si, be... en realitat a qui li agrada es a l’avia, però la Maria no diu res.

L’avia ja esta esperant al rebedor, mitja hora abans que l’avisin.

- Quin arbre vols Maria?

- El que tu vulguis

- Doncs triarem l’alzina, que va ser l’arbre del primer dia.

Avui la història es mes bonica que mai. Fins i tot surten uns àngels de la guarda que quan els nens somien els ajuden i els ensenyen coses. Ja son les 7, es hora de plegar. L’avia treu els seus caramels i per últim cop la pegunta:

• Maria, que t’estimes mes, els caramels de l’avia o l’avia dels caramels?

aquesta vegada, la Maria treu els seus caramels de mel i li contesta:

• Avia, avui t’he portat jo els caramels per dir-te què m’estimo mes a l’avia.

L’avia l’abraça i no pot evitar que les llàgrimes li caiguin per les galtes ja gastades pel temps. Però per les galtes de la Maria també rodolen llàgrimes en veure la emoció de la seva avia.

- Maria, Maria, em sembla que pel proper curs ja no ens faran falta els caramels. Que passis molt bon estiu!

- Avia, et trobaré a faltar, prepara’m moltes històries pel curs que ve. Bon estiu, avia!