Conillet dent de cartró

En Pau és un conillet del bosc. Viu al cau amb la seva família i quan té temps lliure juga i es diverteix amb els amics. L’Òscar té les dents més grans i brillants de tots. Les renta i cuida tres cops al dia. En Gerard les té molt fortes, tant, que aconsegueix trencar el tronc d’un arbre amb només una mossegada. La Paula, amb les seves dents fines i punxegudes, fa les escultures més maques del bosc...

Un dia, quan feia una gran mossegada a un bon entrepà d’herba fresca, en Pau va notar alguna cosa estranya a la boca...

-Què déu ser aquesta pedreta blanca que he trobat?

En Pau va agafar aquell petit puntet blanc, se’l va mirar bé... i... va veure que...

ERA LA SEVA DENT!!!!

No s’ho podia creure!

-       Se m’ha caigut una dent!!! Què diran de mi? TOTHOM RIURÀ!!

Plorant, al costat del riu, en Pau va veure una capsa de cartró buida que algú havia deixat abandonada entre unes flors. Va fer-li dos forats... i...

-       LLESTA!! (es va posar la capsa al cap).

-       Perfecte! – Va pensar- Així ningú podrà veure’m la dent que em falta i no riuran de mi.

Quan va arribar al cau, la seva mare el va rebre espantada.

-       Qui ets? I què fas a casa nostra!!

-       Mare, sóc en Pau!

-       Pau, els altres no riuran de tu perquè se t’hagi caigut una dent. Això vol dir que t’estàs fent gran i que et creixerà una dent molt més gran i forta.

Però en Pau no estava gaire convençut...

-       Jo vull portar la capsa al cap!!

A prop dels avets, va trobar-se amb els seus amics.

-       I tu qui ets?

-       Sóc en Pau – va respondre.

-       I per què portes aquesta capsa al cap? Es que vas disfressat?

-       No... Només vull portar la capsa al cap!

-       Però Pau – va dir un d’ells- amb aquesta capsa no pots menjar. Com mossegaràs l’herba?

(Es veu la imatge d’en Pau intentant mossegar l’herba, sense encert)

-       I com beuràs l’aigua del riu?

(Es veu la imatge del conillet intentant beure amb una palleta de l’aigua del riu, sense encert).

-       No sabrem mai si rius o plores...

-       JO VULL PORTAR LA CAPSA AL CAP!!

-       Com vulguis, Pau! – van respondre els amics.- Juguem a pilota?

Tots es passaven la pilota molt contents, reien i es divertien. En un moment donat, la Paula va xutar la pilota molt i molt lluny.

-       Vaja! Aniré a buscar-la!!

Pel camí, malauradament, el petit llop va caure a la trampa d’un caçador. (La trampa és una reixa de cordes).

- SOCORS!! HE QUEDAT ATRAPAT I NO PUC SORTIR!!

L’Òscar no volia embrutar-se les dents. En Gerard tenia les dents tan grans i gruixudes que no podia veure bé les cordes i temia fer-li mal a la conilleta...

-       Pau, necessitem que mosseguis la corda per a que el petit llop pugui sortir!

Molt valent, en Pau es va treure la caixa del cap i amb la petita dent que encara tenia va mossegar i mossegar la corda fins que es va trencar i va poder alliberar a la seva amiga.

-       MOLT BÉ PAU!!! – van cridar alhora els seus amics – LA TEVA DENT LI HA SALVAT LA VIDA!!

I allà va deixar la caixa per a què els caçadors poguessin emportar-se la trampa a un altre lloc.

Míriam Peiró