L'aigua que tot ho cura

L’Àvia d’en Marc sempre porta una ampolla d’aigua a la seva bossa. Quan va a recollir-lo a l’escola i no plou el porta una estona a jugar al parc.

A en Marc li agrada saltar alt i gronxar-se molt fort així que a vegades ensopega i es fa mal. Quan això passa, l’àvia sempre el cura amb una mica d’aigua de la seva ampolla i li fa una abraçada.

·       Auuuuu! –crida en Marc.

·       Apa, Marc! Un altre cop has caigut! I aquesta vegada t’has fet una rascada al genoll. Anem a veure… Ahà! Aquí està l’aigua que tot ho cura!

Ara, en Marc torna a somriure. Ja no li fa mal.

Un dia l’àvia Maria va agafar un bon refredat i no va poder recollir a en Marc a l’escola. L’Eulàlia, la veïna del tercer, va anar en el seu lloc i el va portar a jugar al parc.

·       Patapam! Una galleda plena de sorra va aparèixer de sobte enmig del seu camí i en Marc va caure a terra, fent-se una mica de sang al palmell d’una mà.

·       Auuuuuu! – va cridar ploriquejant.

L’Eulàlia va córrer cap a en Marc per ajudar-li a aixecar-se i per veure què li havia passat.

·       Té – li va dir- tinc una mica d’aigua que et curarà la ferida,

·       Auuuuuuu! – va continuar dient en Marc- Aquesta aigua no és l’aigua que tot ho cura! Auuuuuuu!

Res aconseguia que aquella caiguda li deixés de fer mal.

·       Necessito l’aigua de la meva àvia! És l’aigua que tot ho cura!

·       Bé – va dir l’Eulàlia – doncs anem a veure l’àvia a casa seva per a que et posi la seva aigua.

Amb la cama esquerra adolorida, en Marc se’n va anar amb l’Eulàlia a casa de l’àvia Maria. En arribar, l’àvia, amb el nas inflat i vermell i els ulls mig tancats va buscar a dins de la seva bossa fins a trobar l’ampolla d’aigua que sempre porta, el va curar i li va donar una abraçada.

Ara sí que li havia deixat de fer mal la ferida. I en Marc tornava a somriure.

·       Petit meu - li va dir l’àvia- emportat la meva ampolla d’aigua per a que l’Eulàlia et curi si un altre dia tornes a caure i jo no hi sóc.

·       Fantàstic! – va dir molt content en Marc.

Al cap d’uns dies en Marc de nou va anar al parc amb la veïna Eulàlia i, com la majoria de vegades, va tornar a caure a terra quan provava d’enfilar-se al tobogà.

·      Auuuuuu! – va cridar en Marc demanant ajuda.

Molt ràpidament l’Eulàlia va agafar l’ampolla d’aigua per curar-lo.

·      Auuuuuu!

Una mica més...

·      Auuuuuu! L’aigua que tot ho cura no funciona!! Auuuuuu!!

De sobte, l’àvia va arribar al parc amb el seu nas de sempre. I el va abraçar més fort que mai.

Ara, en Marc tornava a somriure. Ara sí que li havia deixat de fer mal.

L’Àvia d’en Marc sempre porta una ampolla d’aigua a la seva bossa. Quan va a recollir-lo a l’escola i no plou el porta una estona a jugar al parc.

A en Marc li agrada saltar alt i gronxar-se molt fort així que a vegades ensopega i es fa mal. Quan això passa, l’àvia sempre el cura amb una mica d’aigua de la seva ampolla i li fa una abraçada.

·       Auuuuu! –crida en Marc.

·       Apa, Marc! Un altre cop has caigut! I aquesta vegada t’has fet una rascada al genoll. Anem a veure… Ahà! Aquí està l’aigua que tot ho cura!

Ara, en Marc torna a somriure. Ja no li fa mal.

Un dia l’àvia Maria va agafar un bon refredat i no va poder recollir a en Marc a l’escola. L’Eulàlia, la veïna del tercer, va anar en el seu lloc i el va portar a jugar al parc.

·       Patapam! Una galleda plena de sorra va aparèixer de sobte enmig del seu camí i en Marc va caure a terra, fent-se una mica de sang al palmell d’una mà.

·       Auuuuuu! – va cridar ploriquejant.

L’Eulàlia va córrer cap a en Marc per ajudar-li a aixecar-se i per veure què li havia passat.

·       Té – li va dir- tinc una mica d’aigua que et curarà la ferida,

·       Auuuuuuu! – va continuar dient en Marc- Aquesta aigua no és l’aigua que tot ho cura! Auuuuuuu!

Res aconseguia que aquella caiguda li deixés de fer mal.

·       Necessito l’aigua de la meva àvia! És l’aigua que tot ho cura!

·       Bé – va dir l’Eulàlia – doncs anem a veure l’àvia a casa seva per a que et posi la seva aigua.

Amb la cama esquerra adolorida, en Marc se’n va anar amb l’Eulàlia a casa de l’àvia Maria. En arribar, l’àvia, amb el nas inflat i vermell i els ulls mig tancats va buscar a dins de la seva bossa fins a trobar l’ampolla d’aigua que sempre porta, el va curar i li va donar una abraçada.

Ara sí que li havia deixat de fer mal la ferida. I en Marc tornava a somriure.

·       Petit meu - li va dir l’àvia- emportat la meva ampolla d’aigua per a que l’Eulàlia et curi si un altre dia tornes a caure i jo no hi sóc.

·       Fantàstic! – va dir molt content en Marc.

Al cap d’uns dies en Marc de nou va anar al parc amb la veïna Eulàlia i, com la majoria de vegades, va tornar a caure a terra quan provava d’enfilar-se al tobogà.

·      Auuuuuu! – va cridar en Marc demanant ajuda.

Molt ràpidament l’Eulàlia va agafar l’ampolla d’aigua per curar-lo.

·      Auuuuuu!

Una mica més...

·      Auuuuuu! L’aigua que tot ho cura no funciona!! Auuuuuu!!

De sobte, l’àvia va arribar al parc amb el seu nas de sempre. I el va abraçar més fort que mai.

Ara, en Marc tornava a somriure. Ara sí que li havia deixat de fer mal.

 Míriam Peiró